HOME TLAXCALA
la xarxa de traductors per la diversitat lingüística
MANIFEST DE TLAXCALA  QUI SOM?  ELS AMICS DE TLAXCALA   BUSCAR 

AL SUD DE LA FRONTERA  (América Llatina i el Caribe)
IMPERI  (Assumptes globals)
TERRA DE CANAÀ  (Palestina, Israel)
UMMA  (Món àrab, Islam)
AL VENTRE DE LA BALENA  (Activisme a les metròpolis imperialistes)
PAU I GUERRA  (EUA, UE, OTAN)
MARE ÀFRICA  (Continent africà, Oceà índic)

ZONA DE TIFONS  (Àsia, Pacífic)
AMB K DE KALVELLIDO (Diari d'un penkaire)
RENTAMENINGES  (Cultura, comunicació)
ELS INCLASSIFICABLES 
CRÒNIQUES TLAXCALTEQUES 
LES FITXES DE TLAXCALA  (Glossaris, lèxics, mapes)
BIBLIOTECA DE AUTORS 
GALERIA 
EL ARXIUS DE TLAXCALA 

14/11/2019
Español Français English Deutsch Português Italiano Català
عربي Svenska فارسی Ελληνικά русски TAMAZIGHT OTHER LANGUAGES
 

Per què el Sudan rebutja les tropes de l’ONU


AUTOR:  Sara Flounders

Traduït per  Àlex Tarradellas


Els esforços dels Estats Units per restablir l’ocupació i el domini colonial van patir una nova derrota el 4 de setembre. El govern del Sudan va refusar permetre que les forces de les Nacions Unides fossin estacionades a la regió occidental de Darfur.

L’1 de setembre, Els estats Units i la Gran Bretanya van forçar la resolució 1701 al Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Aquesta demana l’enviament de més de 20.000 soldats de l'ONU cap al Sudan per a reemplaçar a 7.000 soldats de la Unió Africana.

L’assessor presidencial Mustafà Osman Ismail va respondre que el govern sudanès va rebutjar el canvi de les forces de la Unió Africana, les quals havien acceptat, per una presència més amplia de l'ONU, perquè la meta del mandat de l’ONU és un "canvi d'imatge". (Reuters, 4 de setembre)

Els Estats Units han dit que el reemplaçament de les forces de l’ONU és essencial ja que les forces africanes no tenen suficients fons, personal, ni equips necessaris per al paper de "força internacional de pau" que els havien assignat. No obstant, és l’OTAN, la qual està destinada suposadament a proveir logística, transport aeri, equips i provisions a les forces africanes.

Rússia, la Xina i Qatar es van abstenir de votar a la reunió del Consell de Seguretat de la ONU i la van criticar, encara que ni Rússia ni la Xina van exercir el seu dret al veto. La resolució sí que estipula que el desplegament prendria lloc "d’acord amb la seva aprovació pel govern [sudanès]. "Els Estats Units han estat organitzant una campanya internacional per a pressionar al Sudan perquè accepti les forces estrangeres.

El Sudan té bons motius per a dubtar de qualsevol resolució forçada pels Estats Units i Gran Bretanya. Gran Bretanya va ser el colonitzador brutal del Sudan. Sempre s’ha oposat a la sobirania del Sudan.

En quant a Washington, el canvi de règim –el derrocament del Govern- al Sudan ha estat a l'agenda tant del partit Republicà com del Demòcrata. Durant més d’una dècada, els Estats Units han prohibit inversions, comerç, crèdits i préstecs per al Sudan. Al 1998, durant l’administració de Clinton, 17 míssils nord-americans van destruir la planta farmacèutica El Shifa, la major font de medicines per al Sudan.

Sudan sap molt be com els Estats Units van usar la resolució de la ONU al 1990 per a justificar els atacs que van destruir la infraestructura de l’Iraq. Els 13 anys de sancions de l’ONU contra Iraq, les quals Washington va exigir, van donar com a resultat la mort de més d’1,5 milions d’iraquians.

Els Estats Units han ocupat el sud de Corea durant més de 50 anys sota la resolució del Consell de Seguretat de la ONU. Més de 4 milions de coreanes/ans van morir a la Guerra de Corea del 1950-1953. la qual es va donar sota la bandera de la ONU. Les forces de la ONU a Iugoslàvia, el Congo i Haití han estat una tapadora per a les intervencions i ocupacions nord-americanes i europees. Mai ha estat una força de pau o de reconciliació.

Tot i la forma en la qual està escrita la resolució de l’ONU, oficials de l’alt rang del Departament d’estat dels EUA han insistit en el fet que el text de la resolució permet a les tropes de l’ONU entrar a Darfur, inclús sense el consentiment del Sudan. Però fonts diplomàtiques admeten que és poc probable que altres països contribueixin amb tropes a una missió oposada al govern del Sudan. El Sudan ha promès atacar a qualsevol força que entri al país sense convit. (Agència Francesa de Premsa, 1 de setembre)

Tots els països de l’ONU saben que el Pentàgon té la capacitat de desplegar forces a qualsevol racó del planeta. Saben que utilitzant força armada aclaparadora i tàctiques de "sorpresa i terror", el Pentàgon pot ocupar a un país. Ara be, tot el món també sap que l’Iraq, l’Afganistan i ara el Líban, la resistència popular compromesa pot ser enderrocada tan fàcilment.

Sudan és el país més gran de l’Àfrica –igual en mida a tota Europa Occidental. La regió oest de Darfur és més gran que l’Iraq. Si 150.000 tropes dels EUA no poden dominar a l’Iraq, 20.000 tropes de l’ONU a Darfur poden enfrontar una oposició sostinguda a una regió coneguda pels seus consistents sentiments anticolonials.

El vicepresident del Sudan, Ali Osman Taha, va prometre que el seu país mantindrà la seva oposició a una força armada de l’ONU a Darfur i va aplaudir a Hesbol·là pel seu model de resistència. "Tenim opcions i plans per a confrontar a la intervenció internacional", va dir. (AFP, 1 de setembre)

 

La campanya "Rescat de Darfur"

La campanya internacional per a pressionar al Sudan té entre les seves auspiciadores les mateixes forces polítiques que van ser les partidàries més entusiastes de la invasió dels EUA contra l’Iraq.

Un míting ben finançat per "Rescatar a Darfur" està sent organitzat per al 17 de setembre al Parc Central de Nova York per a demandar que forces de l'ONU siguin enviades al Sudan. El míting destacarà a personatges famosos, conjunts musicals populars i polítics de renom, tant Republicans com Demòcrates.

El míting és un intent deliberat per a dividir al moviment en contra de la guerra dels EUA a l’Iraq, satanitzar encara més els pobles àrab i musulmà, i vendre una nova guerra com si fos un esforç humanitari.

Alguns dels grups que expressen gran preocupació per les/els refugiades/ts a Darfur es van mantenir callats o van ser partidaris actius del bombardeig israelià del Líban, que va crear més d'un milió de refugiades/ts. Van estar entre els partidaris més compromesos de la invasió i ocupació de l’Iraq. El President George W. Bush es va reunir amb els organitzadors de la Campanya Rescat de Darfur a la Casa Blanca i va elogiar els seus esforços.

Tot i que la Campanya Rescat de Darfur inclou molts participants religiosos i de drets humans, la campanya és una iniciativa de les organitzacions cristianes evangèliques més de dretes i de les principals organitzacions sionistes.

El Jerusalem Post del 27 d'abril, en un article titulat "Jueus nord-americans dirigeixen plans per a una reunió sobre Darfur", va descriure el paper d'organitzacions sionistes prominents a una reunió semblant per a "Rescatar Darfur" a Washington, D.C. el 30 d'abril.

L'Associació Nacional d'Evangèlics, l'Aliança Mundial Evangèlica i altres grups religiosos que recolzen fermament a Bush són una altra força important a la coalició de Darfur.

La imputació de genocidi a Darfur va ser inicialment realitzada pel general Colin Powell al 2004, quan ell era Secretari d'Estat. Sudan va aparèixer a la llista de països que els Estats Units considerava llestos per a un "canvi de govern" durant ambdues administracions de Clinton i Bush.

Malgrat els esforços realitzats pels mitjans de difusió corporatius per a presentar el conflicte com una lluita d'invasors àrabs de "Janjawid" contra el poble africà, és important saber que totes les parts contendents són africanes, totes són indígenes o oriünds de la regió, i totes són musulmanes del grup sunita. L'àrab és l'idioma comú al costat de centenars de dialectes locals. El Sudan té una de les poblacions més ètnicament diverses del món. Més de 400 grups ètnics tenen el seu propi idioma o dialecte.

La fam està acabant amb l'àrea a causa d'una sequera que assola des de fa una dècada l’Àfrica del Nord. La lluita pels escassos subministraments d'aigua ha enfrontat a camperols contra pastors nòmades.

Hi ha una qüestió que totes les forces que diuen preocupar-se pel poble del Sudan mai esmenten: el paper de l'imperialisme a mantenir a Sudan pobre i subdesenvolupat. Sudan té recursos extensos i riquesa mineral. La política de Washington pel que fa a Sudan ha girat entorn d'avivar hostilitats nacionals i regionals al sud i a l'oest per tal que les corporacions nord-americanes puguin controlar el desenvolupament dels rics jaciments de petroli, or, urani i coure que podrien fer pròsper al Sudan.

El govern nord-americà ha aconseguit una resolució de l'ONU com a resultat del seu esforç més recent per a intimidar al Sudan. Però el veritable problema és que l'imperi nord-americà s'ha estès massa i no pot assolir èxit en cap de les guerres que ha fomentat per a dominar el món.

Bush, en el moment d’usar la intolerant frase "Islamo-fascisme" i la seva declaració d'una III Guerra Mundial sense fi contra els països que estan lluitant per defensar la seva sobirania nacional, ha trobat resistència des de l’Iraq fins a l’Afganistan i el Líban. Les seves noves amenaces contra Síria, l’Iran, Somàlia i el Sudan faran pensar dos cops a més països abans de signar per a participar en benefici de les corporacions nord-americanes.

 


MARE ÀFRICA : 15/09/2006

 
 IMPRIMIR AQUESTA PÀGINA IMPRIMIR AQUESTA PÀGINA 

 ENVIAR AQUESTA PÀGINA ENVIAR AQUESTA PÀGINA

 
TORNARTORNAR 

 tlaxcala@tlaxcala.es

HORA DE PARÍS  7:21