HOME TLAXCALA
la xarxa de traductors per la diversitat lingüística
MANIFEST DE TLAXCALA  QUI SOM?  ELS AMICS DE TLAXCALA   BUSCAR 

AL SUD DE LA FRONTERA  (América Llatina i el Caribe)
IMPERI  (Assumptes globals)
TERRA DE CANAÀ  (Palestina, Israel)
UMMA  (Món àrab, Islam)
AL VENTRE DE LA BALENA  (Activisme a les metròpolis imperialistes)
PAU I GUERRA  (EUA, UE, OTAN)
MARE ÀFRICA  (Continent africà, Oceà índic)

ZONA DE TIFONS  (Àsia, Pacífic)
AMB K DE KALVELLIDO (Diari d'un penkaire)
RENTAMENINGES  (Cultura, comunicació)
ELS INCLASSIFICABLES 
CRÒNIQUES TLAXCALTEQUES 
LES FITXES DE TLAXCALA  (Glossaris, lèxics, mapes)
BIBLIOTECA DE AUTORS 
GALERIA 
EL ARXIUS DE TLAXCALA 

17/11/2019
Español Français English Deutsch Português Italiano Català
عربي Svenska فارسی Ελληνικά русски TAMAZIGHT OTHER LANGUAGES
 
Desenes de multinacionals biotecnològiques i farmacèutiques occidentals s’estan fent il•legalment amb recursos biològics de l’Àfrica per desenvolupar als seus laboratoris productes molt lucratius els beneficis del qual no reverteixen als seus països

Bayer, Syngenta – Les multinacionals extreuen recursos biològics de l’Àfrica sense tornar els beneficis


AUTOR:  EcoPortal (www.EcoPortal.net)

Traduït per  Àlex Tarradellas


L’informe revela que les multinacionals rastregen tot el continent africà en busca de mostres, tant de les plantes com de bacteris, que posteriorment processen als seus propis laboratoris. Amb aquestes mostres, les empreses desenvolupen productes patentats particularment lucratius, ja siguin plantes per als jardins d’Europa, remeis naturals contra la impotència o fins i tot productes que serveixen per descolorar texans de disseny.

La Convenció Internacional sobre Biodiversitat, aprovada al 1992, estableix que els Estats tenen la plena sobirania sobre els seus propis recursos naturals i advoca per l’aprofitament just i equànime dels beneficis procedents del desenvolupament dels recursos genèrics, segons va recordar el diari londinenc un alt membre del secretariat de la Convenció (amb seu al Canadà), Arthur Nogueira.

En alguns casos, citats per l’informe, les pròpies companyies han acceptat que els seus productes són origen de recursos naturals africans, però ho han justificat amb l'argument que els beneficis deuen recaure a qui els desenvolupa biotecnològicament i no als països d’origen de la matèria prima. Per això, segons l’informe, no hi ha indicis que les empreses hagin compensat econòmicament als països dels que procedeixen.

"És una nova forma de pillatge colonial", va declarar Beth Burrows, de l’institut nord-americà Edmonds, una de les organitzacions autores de l’informe. "El problema és que vivim a un món en el que les empreses solen apropiar-se d’allò que volen i on volen, i ens transmeten la idea que ho fan pel bé de la humanitat, va afegir.

"És una total falta de consideració i de respecte cap als recursos de l’Àfrica. Els nostres descobriments són només el producte d'un mes d’investigació, imagini el que hauríem descobert en dos anys", va afirmar Mariam Mayet, del Centre Africà de Biodiversitat, l’organització sud-africana coautora de l’estudi.

Companyies citades

Entre les companyies citades a l’informe figuren la firma britànica SR Pharma, que es va fer amb la patent d’un bacteri recollida a Uganda durant els anys setanta i que s’utilitza per desenvolupar un tractament contra les malalties virals cròniques, inclosa la sida. El director de SR Pharma, Melvyn Davies, va confirmar als autors de l’informe que l’empresa en cap moment ha ofert el producte o ni tan sols compensacions financeres a Uganda.

"Si vostè es troba una substància natural al carrer, hem de suposar que pertany al país en el que la va trobar?", va declarar. "La qüestió no és on apareix el producte, sinó el treball que s’ha invertit per desenvolupar-lo. Deu endur-se Uganda els beneficis que ha generat si no ha invertit en el seu desenvolupament?", va afegir.

Una altra companyia citada a l’informe és Bayer, que va aconseguir una mena de bacteri al llac Ruiri de Kenya amb la que ha desenvolupat un fàrmac contra el bacteri, patentant com "Precose" o "Glucobay". El producte a generat 218 milions d’euros, però Kenya no ha rebut res com a compensació. Una portaveu de Bayer, Christina Sehnert, ha confirmat que el producte ve d’un bacteri kenyana, però va afegir que "no s’està utilitzant l’original, allò que s’ha patentat és el producte biotecnològic".

La californiana Genecor International també ha utilitzat microbis procedents des de 1992 de Kenya, concretament de la vall del Rift, per a desenvolupar enzims que s’utilitzen com descolorants per pantalons texans.

Un altre cas citat a l’informe és el de la companyia canadenca Option Biotech, que ha patentat llavors procedents del Congo – « Aframomum stipulatum »- per al desenvolupament del medicament contra la impotència Bioviagra.

L’estudi inclou també el cas de la planta "Impatiens usambarensis", recollida a les muntanyes Usambara de Tanzània i de la seva patent de la qual s’ha apropiat la suïssa Sygenta per a la reproducció d’una planta de jardí. Al 2004, Sygenta va obtenir 8 milions d’euros per la seva venta, però el govern de Tanzània no n’ha obtingut cap benefici.

Coordinació contra els perills de BAYER – www.CBGnetwork.org – Tel: +49-211-333 911 Fax: +49-211-333-940

 

Traduït de l’espanyol al català per Àlex Tarradellas, membre de Tlaxcala (www.tlaxcala.es), la xarxa de traductors per la diversitat lingüística.

Aquesta traducció és copyleft.

 

Versió en espanyol:

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=27250


MARE ÀFRICA : 30/03/2006

 
 IMPRIMIR AQUESTA PÀGINA IMPRIMIR AQUESTA PÀGINA 

 ENVIAR AQUESTA PÀGINA ENVIAR AQUESTA PÀGINA

 
TORNARTORNAR 

 tlaxcala@tlaxcala.es

HORA DE PARÍS  16:20