HOME TLAXCALA
la xarxa de traductors per la diversitat lingüística
MANIFEST DE TLAXCALA  QUI SOM?  ELS AMICS DE TLAXCALA   BUSCAR 

AL SUD DE LA FRONTERA  (América Llatina i el Caribe)
IMPERI  (Assumptes globals)
TERRA DE CANAÀ  (Palestina, Israel)
UMMA  (Món àrab, Islam)
AL VENTRE DE LA BALENA  (Activisme a les metròpolis imperialistes)
PAU I GUERRA  (EUA, UE, OTAN)
MARE ÀFRICA  (Continent africà, Oceà índic)

ZONA DE TIFONS  (Àsia, Pacífic)
AMB K DE KALVELLIDO (Diari d'un penkaire)
RENTAMENINGES  (Cultura, comunicació)
ELS INCLASSIFICABLES 
CRÒNIQUES TLAXCALTEQUES 
LES FITXES DE TLAXCALA  (Glossaris, lèxics, mapes)
BIBLIOTECA DE AUTORS 
GALERIA 
EL ARXIUS DE TLAXCALA 

22/10/2017
Español Français English Deutsch Português Italiano Català
عربي Svenska فارسی Ελληνικά русски TAMAZIGHT OTHER LANGUAGES
 
Les dones desarmades de la franja de Gaza han encapçalat la resistència a l’últim atac sagnant d’Israel

Vam superar la por


AUTOR:  Jamela al Shanti, Beit Hanoun, 9 de novembre de 2006

Traduït per  Traduït per Meritxell Mir i Roca


Ahir a la matinada, l’exèrcit aeri israelià va bombardejar i va destruir casa meva. Jo era l’objectiu, però en lloc meu van matar la meva cunyada Nahla, vídua i amb vuit fills al seu càrrec. En el mateix atac, l’artilleria israeliana també va bombardejar un districte residencial de Beit Hanoun, a la franja de Gaza, on van matar 19 persones i en van ferir 40 més, la majoria mentre dormien. A la matança van morir 16 membres d’una mateixa família, els Athamnas; la víctima més gran tenia 70 anys, la més jove en tenia només un; set eren infants. El nombre de víctimes mortals a Beit Hanoun ha superat els 90 en una setmana.

Aquesta és la desena incursió d’Israel a Beit Hanoun des que va anunciar la seva retirada de la franja de Gaza. La ciutat s’ha convertit en una zona militar tancada on es castiga de forma col·lectiva els seus 28.000 habitants. Tancs i tropes israelians la van rodejar i bombardejar durant dies. Van tallar els subministraments l’aigua i l’electricitat, i mentre la xifra de morts augmentava, no es permetia l’entrada a les ambulàncies. Els soldats israelians van atacar les cases, hi van tancar les famílies i van omplir les  teulades de franctiradors perquè disparessin a tot allò que es movia. Encara no sabem què els ha passat als nostres fills, marits i germans des que es van emportar a tots els homes majors de 15 anys el dijous passat. Els van fer quedar en roba interior i, lligats de mans,  se’ls van endur.

Com a mare, germana o dona, no és fàcil veure com la gent que t’estimes s’esfuma davant dels teus ulls. Potser això va ser el que ens va ajudar, a mi i a 1.500 dones més, a superar la por i desafiar el toc de queda israelià divendres passat per alliberar alguns dels nostres joves, que estaven assetjats en una mesquita per intentar defendre la  ciutat i els seus habitants de la maquinària militar israeliana.

Vam fer front a l’exèrcit més poderós de la regió sense cap arma. Els soldats anaven equipats amb l’armament més modern i nosaltres no teníem res, només les unes a les altres i la voluntat de ser lliures. Quan vam haver travessat la primera barrera, vam guanyar més confiança i més determinació per a  trencar el setge sufocant. Els soldats de les presumptes forces de defensa no van dubtar ni un moment a disparar contra dones desarmades. Sempre guardaré a la memòria la imatge de les meves íntimes amigues, Ibtissam Yusuf abu Nada i Rajaa Ouda, recobertes de sang moments abans de morir.

Després, un avió israelià va bombardejar un autobús que portava uns infants a la guarderia. En l’atac, van morir dos nens i el seu professor. L’ última setmana han mort 30 nens. És molt dolorós donar una volta per l’hospital, ple a vessar,  i veure tants cossos petits plens de cicatrius i amb algun membre amputat. Quan anem a dormir, ens abracem fort als nostres fills i pensem, en va, que els podrem protegir dels tancs i avions de guerra israelians.

Ara bé, com si l’ocupació i el càstig col·lectiu no fossin suficients, també som l’objectiu d’un assetjament sistemàtic per part del presumpte món lliure.  Ens estan ofegant i ens deixen morir de gana per haver-nos atrevit a exercir el dret democràtic d’elegir els nostres representants i governants. Res no debilita més les demandes en defensa de la llibertat i la democràcia, que la situació actual a Palestina. Poc després que el president Bush anunciés el seu projecte de democratitzar l’Orient Mitjà, va fer l’impossible per ofegar la naixent democràcia i va empresonar els nostres ministres i diputats.  Encara he de sentir la condemna  occidental a l’atac israelià que va destruir casa meva, la d’una diputada elegida pel poble, i va matar els meus parents. Quan van destrossar els cossos de les meves amigues i companyes, cap dels que s’anomenen defensors dels drets de la dona del Capitoli o del 10 de Downing Street van dir una paraula.

Per què el poble palestí,  hem d’acceptar el robatori de les nostres terres, la neteja ètnica de la nostra gent empresonada en camps de refugiats inhumans, i la negació dels drets humans més bàsics, sense protestar ni oposar cap resistència?

La  lliçó que el món ha d’aprendre dels fets de la setmana passada a Beit Hanoun és que els palestins i palestines no renunciarem mai ni a les nostres terres, ni als nostres pobles ni a les nostres ciutats. No renunciarem als nostres drets ni per un tros de pa ni per una mosta d’arròs. Les dones de Palestina resistirem aquesta monstruosa ocupació que se’ns ha imposat a punta de pistola, suportarem la fam i l’assetjament. Els nostres drets i els de les nostres futures generacions no es negocien.

Aquells que vulguin la pau a Palestina i a tota la regió, han de dirigir les seves paraules i sancions a l’ocupant, no a l’ocupat, a l’agressor i no a la víctima. Realment, la solució està a les mans d’Israel, del seu exèrcit i dels seus aliats, no a les mans de les dones i els infants palestins.


The Guardian

Jameela al Shanti és membre electe del Consell Legislatiu Palestí per Hamàs. Va encapçalar la protesta que les dones van dur a terme divendres passat en contra del setge de Beit Hanoun. Jameela.shanti@gmail.com

Traduït de l’anglès al català per Meritxell Mir i Roca, membre de Tlaxcala, la xarxa de traductors per la diversitat lingüística. Aquesta traducció és copyleft  i el seu ús no comercial: es pot reproduir lliurement, sempre que es respecti la seva integritat i es menciono l’autor, els traductores y la font.

URL d’aquest article:
http://www.tlaxcala.es/pp.asp?reference=1529&lg=ca


TERRA DE CANAÀ : 13/11/2006

 
 IMPRIMIR AQUESTA PÀGINA IMPRIMIR AQUESTA PÀGINA 

 ENVIAR AQUESTA PÀGINA ENVIAR AQUESTA PÀGINA

 
TORNARTORNAR 

 tlaxcala@tlaxcala.es

HORA DE PARÍS  17:48