HOME TLAXCALA
la xarxa de traductors per la diversitat lingüística
MANIFEST DE TLAXCALA  QUI SOM?  ELS AMICS DE TLAXCALA   BUSCAR 

AL SUD DE LA FRONTERA  (América Llatina i el Caribe)
IMPERI  (Assumptes globals)
TERRA DE CANAÀ  (Palestina, Israel)
UMMA  (Món àrab, Islam)
AL VENTRE DE LA BALENA  (Activisme a les metròpolis imperialistes)
PAU I GUERRA  (EUA, UE, OTAN)
MARE ÀFRICA  (Continent africà, Oceà índic)

ZONA DE TIFONS  (Àsia, Pacífic)
AMB K DE KALVELLIDO (Diari d'un penkaire)
RENTAMENINGES  (Cultura, comunicació)
ELS INCLASSIFICABLES 
CRÒNIQUES TLAXCALTEQUES 
LES FITXES DE TLAXCALA  (Glossaris, lèxics, mapes)
BIBLIOTECA DE AUTORS 
GALERIA 
EL ARXIUS DE TLAXCALA 

20/10/2017
Español Français English Deutsch Português Italiano Català
عربي Svenska فارسی Ελληνικά русски TAMAZIGHT OTHER LANGUAGES
 

Preparats per una altra invasió


AUTOR:  Amira Hass

Traduït per  Traduït per Meritxell Mir i Roca


17 de novembre de 2006

Haaretz

 

La direcció de l’hospital de Beit Hanoun ha decidit obrir un pou al pati del ’hospital. El dissabte, els treballadors i les excavadores ja hi estaven treballant. Així és com l’hospital s’està preparant per la propera invasió de l’exèrcit israelià.

Tant l’hospital, com la resta de la ciutat i els seus 43.000 habitants han suportat seriosos problemes d’abastament d’aigua degut a l’atac que l’exèrcit israelià a dut a terme l'última setmana. La tercera nit de l’assalt, l’exèrcit va treure de casa seva a unes 300 persones com a anticipació a l’explosió planificada d’un edifici dels voltants. Totes van anar a l’hospital, a més del munt de ferits que ja hi havia. Els soldats també van enviar a l’hospital les dones i els infants que van sortir al carrer divendres al matí.

Centenars de persones s’hi van reunir, cansades i atemorides després de dues nits sense poder dormir degut als trets  que sortien contínuament de les posicions preses per les forces de defensa israelianes a les cases que havien ocupat. També degut al soroll de les explosions i a la remor dels tancs i dels carruatges de transport blindat de personal que avançaven pels carrers destrossant el paviment, tirant a terra els pals de la llum, trencant les clavegueres i les canonades de l’aigua i destruint parets i tanques.

Normalment l’hospital utilitza 50.000 litres d’aigua al dia. Durant la setmana que va durar l’atac només va rebre 15.000 litres. Els infants ploraven de set i els seus pares no podien fer res per consolar-los. Al barri on vivia la família Athamna, que va ser contínuament bombardejat per mortífers projectils d’artilleria, la gent recorda la set amb un calfred.

L’hospital també ha après altres lliçons. El frigorífic del dipòsit de cadàvers era per a tres persones. Ara s’ha afegit un nou frigorífic, amb capacitat per a sis cadàvers més. L’hospital també comprarà una cisterna de gas-oil subterrània.   L’atac de la setmana passada va destruir l’ala oest de l’hospital, un precedent que ensenya que en un futur la cisterna s’ha de mantenir fora de l’abast de les bales de les forces de defensa israelianes. L’hospital també ha demanat pressupost per comprar ambulàncies amb tracció davantera ja que les antigues no podien passar pels carrers destruïts pels tancs.

La suposició és que l’exèrcit israelià continuarà amb la invasió, la destrucció d’infrastructures, ja sigui intencionadament o perquè aquesta és la naturalesa dels tancs: destrossar els subministraments d’aigua i electricitat i disparar a institucions civils. L’exèrcit no canviarà, i ningú ho pot evitar, per això s’han de fer els preparatius necessaris.

Però com algú es pot preparar per a coordinar la evacuació de malalts i ferits, si a vegades és tan complicada i llarga que posa en perill la vida d’alguns pacients? El director de l’hospital, el doctor Jamil Suleiman, conta la història d’un home, d’uns 50 anys, que va patir un atac de cor. L’equip mèdic va estar esperant  dues hores abans d’obtenir el permís de l’exèrcit per evacuar-lo. Finalment, l’home va morir. Un altre cas, va ser el d’una dona que estava a punt de donar a llum, va costar cinc hores coordinar el part i finalment va donar a llum a l’ambulància. En una altra ocasió,  portar a un home amb ferides a les cames a l’hospital amb l’ambulància va costar 10 hores. L’ambulància no parava de topar-se amb tancs que li bloquejaven el camí.

 

L’expressió “operació de les forces israelianes de defensa” tan enganyosa i estèril i tan utilitzada pels mitjans de comunicació israelians, amaga milers de detalls de morts, destrucció i terror dut a terme per la maquinària de guerra israeliana  i els  generals i soldats que la dirigeixen. L’atac de Beit Hanoun de la setmana passada i altres invasions que han patit durant els darrers sis anys han estat considerades “operacions” pels mitjans de comunicació.

Una d’aquestes persones que va desaparèixer dels mitjans de comunicació en una  d’aquestes “operacions” és Bara Fayyad de quatre anys. Els soldats van entrar a casa seva, que estava feta de plàstic, ferralla i amiant, fent explotar la paret. L’explosió va destruir la casa i tot el que hi havia dins. A Beit Hanoun, els infants atemorits  s’aferraven als seus pares a tot arreu on anaven. En Bara i els seus germans estaven enganxats als seus pares la matinada del divendres quan ell va sortir al pati exterior per rentar-se les mans i preparar-se per la oració. Un míssil disparat des d’un helicòpter o des d’un vehicle aeri sense conductor, els veïns encara no saben exactament des d’on, va caure sobre el pati i hi va fer un forat molt profund. En Bara va morir.

L’Abu Bassam de 52 anys i els seus dos fills també han desaparegut de les notícies. Tots tres van resultar ferits quan un míssil israelià va caure sobre casa seva i la va destruir . Un franctirador va ferir un altre cop a l’Abu Bassam a la cama quan anava a la latrina del pati de casa dels seus parents, on vivia temporalment després de l’atac a casa seva.

Com a mínim, quatre civils més han estat ferits dos cops pels soldats. Però ells també van desaparèixer de la consciència pública israeliana, igual que Mazen Kafrana, un dels milers d’homes que van treure de casa seva i van arrestar per interrogar-lo breument i alliberar-lo  finalment. A en Mazen el van posar en llibertat a l’encreuament d’Erez i va marxar caminant cap a casa. A l’àrea havien imposat el toc de queda i els soldats li van disparar, finalment va morir.

També es van esvair 25 cases de les notícies. Van ser destruïdes completament i unes altres 400 seriosament afectades, algunes de les quals van haver de ser enderrocades. Gairebé una desena part de les 4500 residències de la ciutat van patir desperfectes. L’ajuntament de Beit Hanoun creu que els desperfectes sumen 14,5 milions de dòlars, a part dels 6 milions de dòlars que va suposar l’atac de juliol.

La manca de ganes del poble israelià per saber la veritat dels fets està reforçada per la manca d’espai als mitjans de comunicació i per la jerarquia d’edició que elimina tota la informació crítica sobre l’exèrcit israelià i, de fet, sobre la societat israeliana. Una societat que constantment fabrica habilitats destructives i envia els seus joves de vint anys a destruir vides, ciutats i futurs.

 


Traduït de l’anglès al català per Meritxell Mir i Roca, membre de Tlaxcala, la xarxa de traductors per la diversitat lingüística. Aquesta traducció és copyleft  i el seu ús no comercial: es pot reproduir lliurement, sempre que es respecti la seva integritat i es mencioni l’autor, els traductors i la font.

URL d’aquest article:
http://www.haaretz.com/hasen/spages/788016.html


TERRA DE CANAÀ : 10/12/2006

 
 IMPRIMIR AQUESTA PÀGINA IMPRIMIR AQUESTA PÀGINA 

 ENVIAR AQUESTA PÀGINA ENVIAR AQUESTA PÀGINA

 
TORNARTORNAR 

 tlaxcala@tlaxcala.es

HORA DE PARÍS  12:51