HOME TLAXCALA
la xarxa de traductors per la diversitat lingüística
MANIFEST DE TLAXCALA  QUI SOM?  ELS AMICS DE TLAXCALA   BUSCAR 

AL SUD DE LA FRONTERA  (América Llatina i el Caribe)
IMPERI  (Assumptes globals)
TERRA DE CANAÀ  (Palestina, Israel)
UMMA  (Món àrab, Islam)
AL VENTRE DE LA BALENA  (Activisme a les metròpolis imperialistes)
PAU I GUERRA  (EUA, UE, OTAN)
MARE ÀFRICA  (Continent africà, Oceà índic)

ZONA DE TIFONS  (Àsia, Pacífic)
AMB K DE KALVELLIDO (Diari d'un penkaire)
RENTAMENINGES  (Cultura, comunicació)
ELS INCLASSIFICABLES 
CRÒNIQUES TLAXCALTEQUES 
LES FITXES DE TLAXCALA  (Glossaris, lèxics, mapes)
BIBLIOTECA DE AUTORS 
GALERIA 
EL ARXIUS DE TLAXCALA 

22/10/2019
Español Français English Deutsch Português Italiano Català
عربي Svenska فارسی Ελληνικά русски TAMAZIGHT OTHER LANGUAGES
 
Continuen les lluites populars contra el neocolonialisme de la República Francesa

Crida a la mobilització internacional dimarts 21 de febrer per la derogació de la llei del 23 del febrer del 2005


Traduït per  Àlex Tarradellas


 

Estem tant acostumats al menyspreu de l’ocupant, a la seva voluntat declarada de mantenir la seva opressió a qualsevol preu, que qualsevol mostra de bona disposició és rebuda amb astorament i alegria (…) És necessari explicar bé les coses per  tal que el militant comprengui que les concessions de l’adversari no deuen confondre’l. Les concessions no són més que això, concessions que no recauen en allò fonamental, i des del punt de vista del colonitzat, podem dir que una concessió no recau en allò fonamental quan no afecta a l’essència del règim colonial.

Franz Fanon, Les damnés de la terre

 

La llei 2005-158 del 23 de febrer del 2005, votada pels diputats i senadors de la UMP, partit majoritari a l’Assamblea Nacional de la República Francesa (presidit per Nicolas Sarlkozy), estipula entre altres coses, al seu article 1er, que «la nació (francesa) expressa el seu reconeixement a les dones i als homes que van participar a la tasca empresa per França als antics departaments francesos d’Argèlia, Marroc i Idoxina, així com als territoris que van estar anteriorment sota la sobirania francesa». 

Aquest article 1er es reforça amb l’article 4rt, en el que s’ordena als docents que reconeguin «en particular el paper positiu de la presència francesa a ultramar, especialment al nord d’Àfrica».

Rera d’aquestes paraules hi ha una apologia dels procediments aplicats per França, al llarg de la història, amb perjudici dels pobles del Carib, Àfrica, Àsia i el Pacífic, l'ocupació dels quals es va portar a terme –tot i els diferents estatuts jurídics imposats – mitjançant espoliacions, exaccions i altres crims consubstancials a tota colonització.

La majoria d’aquests països han accedit després a la independència i han recuperat els atributs de la llibertat. Ara bé, qui avui gaudeix dels fruits d’aquelles conquestes no haurà de deixar en silenci els atropellaments comesos a l’època de la seva colonització.

Pobles del Carib, pobles d’Àfrica, pobles d’Àsia, pobles del Pacífic –lliures, o on la llibertat dels quals encara està pendent- : posat que tots tenim un deure de memòria, no podem romandre impassibles davant aquella llei votada pels parlaments francesos. Acceptar sense discutir aquella visió, que furta la veritable Història, seria com llençar a un oblit culpable el record del genocidi comès contra el poble del Carib, la deportació a ultramar de milions d’homes i dones africans reduïts a l’esclavatge, els seus suplicis indignes, les seves rebel·lions ofegades en sang.

No denunciar aquella llei perversa suposaria considerar «positives» les matances de les conquestes colonials franceses, que van ocasionar cents de milers de víctimes, homes i dones de països africans situats al nord i al sud del Sàhara, de l'illa de Madagascar, de Canaquia, del Vietnam… Suposaria considerar «positius» els treballs forçosos, les polítiques de desculturització, l’explotació desmesurada del sòl i el subsòl dels territoris colonitzats.

En nom dels patiments infligits als nostres pobles per un mateix colonitzador francès, les organitzacions signants conviden als pobles del Carib, Àfrica, Àsia i el Pacífic, que han patit en la seva pròpia carn els crims de la colonització, a mobilitzar-se per exigir la derogació de la llei del 23 del febrer del 2005.

Cridem a organitzar als nostres països, dimarts 21 de febrer del 2006 (dia anticolonialista mundial), marxes i actes diversos per la derogació de la llei de la vergonya, el respecte a la dignitat dels nostres pobles i la denúncia del colonialisme com a crim contra la humanitat.

 

COL·LECTIU PER A LA DENÚNCIA DEL COLONIALISME
· Associations Pour les Actions Solidaires Soutenues et Etendues (APASSE)
· Mouvement des Démocrates et des Ecologistes pour une Martinique Souveraine
MODEMAS (Garcin MALSA)
· Association Martiniquaise de lutte contre le Racisme et pour l’Amitié
entre les peuples (Lucien SABINE)
· Mouvement pour la Résistance et l’Offensive martiniquaise MPREOM (Gabriel
LUCE)
· Association pour la Sauvegarde du Patrimoine Martiniquais ASSAUPAMAR
(Henry LOUIS-REGIS)
· Organisation Patriotique des Agriculteurs Martiniquais OPAM (Romain
BELLAY)
· ATTAC (Joseph VIRASSAMY)
· Parti pour la Libération de la Martinique ­ PALIMA (Francis CAROLE)
· Centrale Démocratique Martiniquaise des Travailleurs CDMT (Philippe
PIERRE-CHARLES)
· Parti Communiste Martiniquais (Anthony TOUSSAINT)
· Confédération Générale des Travailleurs Martiniquais - CGTM (Alex
GRANVILLE)
· Pati Kominis pou Lendepandans ek Sosialism ­ PKLS (Jean-Pierre ETILE)
· Confédération Générale des Travailleurs Martiniquais /Fédération Syndicale
Mondiale ­ CGTM/FSM (Robert CAYOL)
· Syndicats des Enseignants - Union Nationale des Syndicats Autonomes SE
UNSA (Marie-Dominique TOUSSAINT)
· Comité Devoir de Mémoire (Serge CHALONS)
· SUD (Alfred FONTAINE)
· Congrès Populaire Martiniquais (Max DUFRENOT)
· Union des Femmes de la Martinique (Georges ARNAUD)
· Fédération Syndicale Unitaire
· Union Générale des Travailleurs de Martinique (Léon BERTIDE)
· Groupe Révolution Socialiste (Max DORLEANS)
· Union des Parents d’Elèves de la Martinique (Charles MARAJO)
· Ligue des Droits de l’Homme (Yves DORDONNE)
· Union Nationale des Syndicats Autonomes (Yvon BISSOL)
· Mouvement Kiltirèl Matinik (Alfred VARASSE ­ Suzy SINGA)
· Combat Ouvrier (Gabriel JEAN-MARIE)

COL·LECTIU MARTINIQUÈS PER A LA DEROGACIÓ DE LA LLEI DE LA VERGONYA ORGANITZACIONS
· Comité Devoir de Mémoire
· Parti Progressiste Martiniquais
· Ligue des Droits de l’Homme
· Mouvement Libéral Martiniquais
· Association des Maires de Martinique
· Vivre à Schoelcher
· Bâtir le Pays Martinique
· Comité Martiniquais de la Musique
· Fédération Socialiste de la Martinique
· Parti Communiste Martiniquais
· Mouvement Populaire Franciscain

PERSONALITATS
· Aimé CESAIRE, president honorari del PPM (Parti progressiste
martiniquais), Diputat-alcalde honorari de Fort-de-France
· Maurice ANTISTE, alcalde i conseller general de le François
· Pierre ALIKER, vice-president honorari del PPM
· Catherine CONCONNE, consellera general de Fort-de-France
· Serge LETCHIMY, alcalde de Fort-de-France, president de la CACEM
· Johnny HAJJAR, conseller general de Fort-de-France
· Claude LISE, president del Consell General i senador de la Martinique
· Patrick FLERIAG, conseller general de Fort-de-France
· Philippe EDMOND-MARIETTE, diputat de la Martinique
· Christiane BAURAS, conseller general de Le François
· Louis-Joseph MANSCOUR, diputat-alcalde de Trinité
· Maxence DELUGE, alcalde i conseller general de Bellefontaine
· Serge CHALONS, president del « Comité Devoir de Mémoire »
· Gilbert EUSTACHE, conseller general del Diamant
· Marlène LANOIX, primera secretària de la FSM
· Raymond OCCOLIER, alcalde de Le Vauclin
· Rodolphe DESIRE, alcalde de Le Marin
· Ange LAVENAIRE, alcalde i conseller general de Le Marigot
· Patrick CHAMOISEAU, escritor
· Alfred MONTHIEUX, alcalde i conseller general de Le Robert
· Jean-Claude DUVERGER
· Raphaël MARTINE, alcalde i conseller general de Saint-Pierre
· Pierre SAMOT, alcalde de Le Lamentin
· Pierre SUEDILE, conseller general de Fort-de-France
· Claire TUNORFE, consellera general de Le Lamentin
· Claude CAYOL, consellera general de Fort-de-France
· Alfred SINOSA, conseller general de Le Lamentin
· Luc-Louison CLEMENTE, conseller general de Schoelcher
· Fred LORDINOT, conseller general de Sainte-Marie
· Belfort BIROTA, conseller general du Robert
· Roger NADEAU, alcalde de Le Prêcheur
· Georges ERICHOT, secretari general del PCM
· Irénée RHINO, adjunt al alcalde de Bellefontaine
· Nestor Bruno AZEROT, conseller general de Sainte-Marie
· Félix ISMAIN, adjunt al alcalde de Bellefontaine
· Louis CRUSOL, alcalde de Sainte-Luce
· Eugène LARCHER, alcalde i conseller general de Les Anses d’Arlet
· Camille DARSIERES, exdiputada
· Arnaud RENE-CORAIL, alcalde i diputat de Les Trois-Ilets
· Emmanuel JOS, professor universitari
· Serge LARCHER, senador i alcalde de Le Diamant
· Louis BOUTRIN
· Athanase JEANNE-ROSE, alcalde de Saint-Joseph

 

Traduït de l’espanyol al català per Àlex Tarradellas, membre de Tlaxcala (www.tlaxcala.es), la xarxa de traductors per la diversitat lingüística.

Aquesta traducció és copyleft.

 

http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/234747/index.php


AL SUD DE LA FRONTERA : 05/02/2006

 
 IMPRIMIR AQUESTA PÀGINA IMPRIMIR AQUESTA PÀGINA 

 ENVIAR AQUESTA PÀGINA ENVIAR AQUESTA PÀGINA

 
TORNARTORNAR 

 tlaxcala@tlaxcala.es

HORA DE PARÍS  8:53