HOME TLAXCALA
la xarxa de traductors per la diversitat lingüística
MANIFEST DE TLAXCALA  QUI SOM?  ELS AMICS DE TLAXCALA   BUSCAR 

AL SUD DE LA FRONTERA  (América Llatina i el Caribe)
IMPERI  (Assumptes globals)
TERRA DE CANAÀ  (Palestina, Israel)
UMMA  (Món àrab, Islam)
AL VENTRE DE LA BALENA  (Activisme a les metròpolis imperialistes)
PAU I GUERRA  (EUA, UE, OTAN)
MARE ÀFRICA  (Continent africà, Oceà índic)

ZONA DE TIFONS  (Àsia, Pacífic)
AMB K DE KALVELLIDO (Diari d'un penkaire)
RENTAMENINGES  (Cultura, comunicació)
ELS INCLASSIFICABLES 
CRÒNIQUES TLAXCALTEQUES 
LES FITXES DE TLAXCALA  (Glossaris, lèxics, mapes)
BIBLIOTECA DE AUTORS 
GALERIA 
EL ARXIUS DE TLAXCALA 

22/10/2017
Español Français English Deutsch Português Italiano Català
عربي Svenska فارسی Ελληνικά русски TAMAZIGHT OTHER LANGUAGES
 
Després de 4 anys de lluita i tràmits. Recull de premsa, parlaments i fotos de l’acte

Inauguració a Paterna (València) del Memorial dedicat als afusellats i afusellades pel franquisme


AUTOR:  Fòrum per la Memòria del País Valencià


El Fòrum per la Memòria del País Valencià volem agrair el seu reçolzament a tants com ens han ajudat en estos 4 anys de lluita: persones a títol individual, familiars, associacions i entitats, al Ministeri de la Presidència del Goven que ha finançat el projecte, a l’actual Ajuntament de Paterna que ha donat els permisos i la col•laboració necessaris, als treballadors de l’empresa Andana industrial, a Manolo Vidal, arquitecte del projecte i a Antoni Miró, autor del Memorial, que ha fet, de forma solidària i desinteressada, una obra amb la suficient dignitat perquè estiga a l’altura de les persones a qui està dedicada. A tots, moltes gràcies

(JPG)
Isabel Rico i Vicente Muñiz, fills dels afusellats Federico Rico, Agueda Campos i Amando Muñiz

(JPG)
Part alta del Memorial

(JPG)
part baixa del Memorial

(JPG)
texte

(JPG)

(JPG)
Interpretació La Muixeranga

(JPG)
Isabel i Vicente

(JPG)
assistents

(JPG)
localitats d’oritge dels afusellats

(JPG)
Isabel i Vicente. Ofrena als afusellats

(JPG)
la republicana en el cel

(JPG)
Maria Conca, Toni Pastor, Pep Guia, Eliseu Climent, Manolo Vidal, Empar Salvador i Antoni Miró

Levante-EMV

Paterna cicatriza sus heridas

Inauguran un monolito frente a las fosas comunes del cementerio en memoria de los fusilados

Galería de fotos del monolito. Diario LEVANTE

Paco Cerdà, Paterna. Domingo 19 de abril de 2009

Vicente Muñiz tenía seis años cuando sus padres fueron fusilados en Paterna el 5 de abril de 1941 por orden del régimen franquista. Él y su hermanito José Antonio fueron a parar al orfanato religioso de San Francisco Javier de Campanar, donde pasaron internados entre monjas crueles hasta los 17 años. El estigma y el dolor nunca cesaron. Ayer, no obstante, Vicente vio por fin "restituida la dignidad" y "cicatrizada aquella herida" con el monolito inaugurado frente a las fosas comunes del cementerio de Paterna, donde yacen sus padres Amando y Águeda.

El monumento, de ocho metros de altura, está dedicado a la memoria de los más de 2.200 fusilados en Paterna por la represión franquista en la posguerra y fue inaugurado en un emotivo acto al que asistieron más de 300 personas.

Todos oyeron el desgarrador testimonio narrado por Cèlia Chofre. A Cèlia le mataron a sus dos abuelos. Uno, alcalde de Riola, falleció a causa de las torturas sufridas en la cárcel Modelo de Valencia. El otro, Federico Rico, fue fusilado en Paterna. Cuando sus familiares acudieron a recoger el cadáver al paredón del camposanto se encontraron con "una pila de cuerpos amontonados de la que salía un río de sangre que corría por el cementerio". Aquellos cadáveres eran, en palabras del poema de Vicent Andrés Estellés inscrito en el monolito de Paterna, "els morts de fredes matinades/els morts de les nits tenebroses/els assassinats de la terra".

Desde la tarima instalada junto al monumento -diseñado por el artista alcoyano Antoni Miró y el arquitecto Manolo Vidal-, también tomó la palabra Toni Pastor, otro nieto de represaliados. Sus dos abuelos fueron condenados en juicios sumarísimos, fusilados en Paterna y enterrados en las fosas comunes de su cementerio. Pastor verbalizó el sentimiento de muchos presentes: Aunque a sus familiares les imputaron delitos falsos, dijo, "nosotros siempre hemos sabido la verdad: que eran buenas personas, personas de honor y ciudadanos demócratas. No están solos. Nosotros ocupamos su lugar. Tampoco lo perdieron todo ni lucharon en balde porque nosotros estamos hoy aquí. Somos y seremos la memoria del futuro", concluyó Toni Pastor antes de que sonara la muixeranga y se irguieran los primeros puños entre el público.

Con orgullo lo hacía a sus 92 años Josep Canal. Vecino de Olot, Josep Canal combatió en la guerra, fue encarcelado por las autoridades franquistas y después huyó a Valencia porque en Cataluña no le permitían estudiar Derecho. El 28 de marzo de 1941 él mismo fue al paredón de Paterna a recoger el cadáver de su íntimo amigo y fiscal en la República Enric Doménech Solis. "Esto del monumento está muy bien y se está haciendo por todos sitios -afirma desde sus silla de ruedas Josep Canal-, pero aún tenemos al Rey, que es el heredero de Franco. Hace falta reivindicar aquella II República y convocar un plebiscito para que la gente decida".

Por una "rehabilitación integral"

El acto, dirigido por la periodista de Radio 9 Reyes Juan, tuvo una última ponente. Empar Salvador, presidenta del Fòrum per la Memòria del País Valencià -impulsora del monolito- instó a seguir luchando "para conseguir la rehabilitación integral" de los fusilados en la posguerra y sus familiares. Por un lado, con la revisión de los juicios y la anulación de las sentencias. Y por el otro, con "la aplicación de la ley a los responsables y colaboradores de esos crímenes", señaló. Esos crímenes los retrata Estellés en cuatro versos inscritos en el monolito. "Vora el barranc del Carraixet/hi ha un taronger d’amargues branques:/penja una collita de màrtirs/d’una mort amarada i pobra". Aquella infame collita, desde ayer, en Paterna se ha vuelto un poco menos dolorosa.

VilaWeb, DISSABTE, 18/04/2009 - 17:00h

Sentit homenatge a les víctimes de la repressió franquista al cementiri de Paterna

Hi participen més d’un miler de persones · Demà es farà un altre acte al cementiri de València

Aquest migdia s’ha inaugurat, al cementiri de Paterna (Horta), un memorial dedicat als milers de víctimes de la repressió franquista, obra d’ Antoni Miró. Més d’un miler de persones, segons els organitzadors, han participat a l’acte d’homenatge que Ampar Salvador, del Fòrum per la Memòria del País Valencià, ha valorat molt positivament. Tot i això, segons ha dit a VilaWeb, encara queda molta feina per fer justícia amb les víctimes del franquisme.

(JPG)
l’alcalde en funcions de Paterna durant la seua intervenció

Empar Salvador ha dit que calia canviar la llei de la memòria històrica per tal de fer justícia amb les víctimes i perquè tal i com és ara garanteix la impunitat dels repressors. A més però, ha dit que també calia lluitar perquè s’apliquessin d’altres lleis que ja són vigents i ignorades.

A l’acte hi ha parlat néts i fills d’afusellats. Cèlia Chofre i Toni Pastor, que en són néts han dit unes paraules i Isabel Rico i Vicente Muñiz, que en són fills, han fet una ofrena de flors. A més a més, les colles de dolçainers i tabaleters Estrela Roja de Benimaclet i Buf-Alí de la Malva-Rosa i la banda de música de la Societat Coral el Micalet hi ha tocat unes quantes cançons. L’acte l’ha conduït la periodista Reis Juan.

Des de feia més de quatre anys, el Fòrum per la Memòria del País Valencià intentava d’aconseguir un memorial per a recordar els milers i de republicans. El memorial que s’inaugura avui és una monument d’acer i de coure que mesura vuit metres d’alt i dos i mig d’ample. En la part superior, gravat en làser, hi ha el dibuix que Antoni Miró ha dissenyat. Com que no se sap del cert el nombre exacte d’afusellats a Paterna, no hi ha cap nom, però sí que hi consten les dues-cents cinquanta-una localitats d’on eren les víctimes. A més, també s’hi han escrit nou estrofes del ’Gran oratori pels morts valencians de la postguerra’, de Vicent Andrés Estellés; uns versos de Miguel Hernández i un text preparat per l’associació.

VilaWeb

ADN - Valencia

Centenares de personas acuden a la inauguración del Memorial en Paterna

Varios centenares de personas han acudido hoy a la inauguración del Memorial dedicado a los fusilados de la represión franquista que se ha instalado en el cementerio de la localidad valenciana de Paterna, coincidiendo con el 70 aniversario de la entrada de las tropas franquistas en Valencia.

Las entidades Fòrum per la Memória del País Valencià, Acció Cultural del País Valencià, Intersindical Valenciana Centre Social Terra y Maulets han estado presentes en la inauguración de este monolito que se ha colocado junto a las fosas comunes que hay en este cementerio.

En el acto han intervenido familiares de los fusilados y representantes del Fòrum per la Memòria, además del propio alcalde de Paterna, Lorenzo Agustí, y después se ha realizado una ofrenda floral y se ha interpretado en Himno de Riego.

El monumento, obra del escultor alcoyano Antonio Miró, representa la imagen de un hombre atado, en cuya base figurarán los nombres de los 251 municipios de donde procedían los fusilados que se han documentado en Paterna.

En el mural, de 9 metros de altura y que también incluye versos de poemas de Miguel Hernández y de Vicent Andrés Estelles, se ha optado por no escribir los nombres de cada una de las víctimas porque era imposible saber todas las personas que fueron enterradas en la fosa.

VilaWeb. Diumenge, 19 d’abril 2009

S’inaugura a Paterna un memorial dedicat a les víctimes de la repressió franquista

Ahir al migdia es va inaugurar, al cementiri de Paterna (Horta), un memorial dedicat als milers de víctimes de la repressió franquista, obra d’ Antoni Miró. Més d’un miler de persones, segons els organitzadors, van participar a l’acte d’homenatge que Ampar Salvador, del Fòrum per la Memòria del País Valencià, va valorar molt positivament. Tot i amb això, segons va dir a VilaWeb, encara queda molta feina per fer justícia amb les víctimes del franquisme.

Empar Salvador va dir que calia canviar la llei de la memòria històrica per tal de fer justícia amb les víctimes i perquè tal i com és ara garanteix la impunitat dels repressors. A més però, va dir que també calia lluitar perquè s’apliquessin d’altres lleis que ja són vigents i ignorades.

A l’acte hi van parlar néts i fills d’afusellats. Cèlia Chofre i Toni Pastor, que en són néts van dir unes paraules i Isabel Rico i Vicente Muñiz, que en són fills, van fer una ofrena de flors. A més a més, les colles de dolçainers i tabaleters Estrela Roja de Benimaclet i Buf-Alí de la Malva-Rosa i la banda de música de la Societat Coral el Micalet va tocat unes quantes cançons. L’acte el va conduir la periodista Reis Juan.

(JPG)

Des de feia més de quatre anys, el Fòrum per la Memòria del País Valencià intentava d’aconseguir un memorial per a recordar els milers i de republicans. El memorial que s’inaugurà ahir és una monument d’acer i de coure que mesura vuit metres d’alt i dos i mig d’ample. En la part superior, gravat en làser, hi ha el dibuix que Antoni Miró ha dissenyat. Com que no se sap del cert el nombre exacte d’afusellats a Paterna, no hi ha cap nom, però sí que hi consten les dues-cents cinquanta-una localitats d’on eren les víctimes. A més, també s’hi han escrit nou estrofes del ’Gran oratori pels morts valencians de la postguerra’, de Vicent Andrés Estellés; uns versos de Miguel Hernández i un text preparat per l’associació.

Entitats organitzadores

Tots dos actes, tant el d’ahir com el d’avui, els ha convocats pel Fòrum per la Memòria del País Valencià, Acció Cultural del País Valencià, Centre Social Terra, Societat Coral el Micalet, Intersindical Valenciana, Esquerra Anti-capitalista, Maulets, Entrepobles, PSAN, Sodepau PV, Alerta Solidaria, Antifeixistes.org, Esquerra Republicana, Comissió de la Dignitat i Ca Revolta.

Levante-EMV

(JPG)
Sábado 18 de abril de 2009 - EFE

Recuerdo a los fusilados en Paterna

Centenares de personas acuden a la inauguración del monolito

EFE Varios centenares de personas han acudido hoy a la inauguración del Memorial dedicado a los fusilados de la represión franquista que se ha instalado en el cementerio de la localidad valenciana de Paterna, coincidiendo con el 70 aniversario de la entrada de las tropas franquistas en Valencia.

Las entidades Fòrum per la Memória del País Valencià, Acció Cultural del País Valencià, Intersindical Valenciana Centre Social Terra y Maulets han estado presentes en la inauguración de este monolito que se ha colocado junto a las fosas comunes que hay en este cementerio.

En el acto han intervenido familiares de los fusilados y representantes del Fòrum per la Memòria, además del propio alcalde de Paterna, Lorenzo Agustí, y después se ha realizado una ofrenda floral y se ha interpretado en Himno de Riego.

El monumento, obra del escultor alcoyano Antonio Miró, representa la imagen de un hombre atado, en cuya base figurarán los nombres de los 251 municipios de donde procedían los fusilados que se han documentado en Paterna.

En el mural, de 9 metros de altura y que también incluye versos de poemas de Miguel Hernández y de Vicent Andrés Estelles, se ha optado por no escribir los nombres de cada una de las víctimas porque era imposible saber todas las personas que fueron enterradas en la fosa.

Las Provincias

Centenares de personas homenajean a los fusilados durante el franquismo con un monolito en Paterna

Este símbolo, hecho de hierro y recortado con láser, tiene ocho metros de altura y 2,5 de ancho y es una reproducción del cuadro ’L’Home Lligat’ de Antoni Miró

Centenares de personas -más de un millar, según la organización- acudieron hoy al cementerio de Paterna (Valencia) a la celebración de un acto en homenaje a los fusilados durante el franquismo y a los enterrados en las fosas comunes de este camposanto. Este acto se enmarca en los organizados este fin de semana para recordar el 70 aniversario de la entrada de las tropas franquistas en Valencia y del "inicio de una represión" con la dictadura posterior a la guerra civil española.

El homenaje tuvo como acto central la inauguración de un memorial, obra del escultor y pintor de Alcoi (Alicante) Antoni Miró, dedicado a los fusilados durante el franquismo y a los enterrados en las fosas comunes. Este símbolo, hecho de hierro y recortado con láser, tiene ocho metros de altura y 2,5 de ancho y es una reproducción del cuadro ’L’Home Lligat’, del mismo autor.

Tras el acto, Empar Salvador, la presidenta del Fòrum per la Memòria del País Valenciá, una de las entidades organizadoras, explicó a Europa Press que con este tipo de actos persiguen "honrar a nuestros muertos", concretamente a los fusilados durante la dictadura franquista. En este sentido, Salvador indicó que la finalidad del memorial inaugurado hoy es "dejar un recuerdo" para las "víctimas del fascismo", así como que "se sepa lo que nunca debió suceder". En su opinión, "conociendo lo que pasó en el pasado" se puede "evitar que vuelva a suceder en el futuro".

La conmemoración del 70 aniversario de la entrada de las tropas franquistas en Valencia, que se desarrolla este fin de semana bajo el lema ’70 anys de la repressió franquista’, además del acto en Paterna , también incluye otro en el Cementerio General de Valencia que se celebrará mañana, domingo.

Para recordar esta fecha las entidades que respaldan estas convocatorias han elaborado un manifiesto en el que aseguran que la franquista fue "una represión tan extensa en el número de afectados y en el tiempo de duración, que sus efectos llegan hasta nuestros días". Afirman que fue "brutal" y que provocó "muchos miles de víctimas directas (asesinatos, torturados, represaliados y exiliados), así como indirectas en sus familiares".

En este escrito, destacan que "lo más doloroso" es que "las víctimas y sus familiares, aún ahora, 70 años después, continúan esperando verdad, justicia y reparación integral" y advierten de que "la herida seguirá abierta mientras no se consiga esta triple reivindicación". Las organizaciones que han impulsado los homenajes reclaman, en consecuencia, "el reconocimiento legal de la muerte de las víctimas del franquismo", dado que "aún hoy, no están oficialmente inscritas como difuntas", subrayan.

Estos colectivos estiman, como recoge el manifiesto, que "el reconocimiento legal es el primer paso necesario para el completo conocimiento de la tragedia". Asimismo, exigen "la preservación y dignificación de las fosas comunes del Cementerio General de Valencia como un espacio de memoria de aquella represión".

(JPG)
Parlament d’Empar Salvador

En estos dies, quan fa 70 anys que els franquistes van prendre València i hi sembraren el terror i exerciren una repressió brutal que va portar milers i milers de demòcrates a la mort i a la misèria, ací ens trobem per honrar els nostres morts en un homenatge que és una mostra de la decidida voluntat que tenim de saber la veritat, de que es faça justícia i d’aconseguir la reparació de totes i cadascuna de les víctimes de la repressió franquista, dels milers i milers de persones que lluitaren pel progrés i la llibertat.

Haver arribat a este acte, té una llarga història. Durant 4 anys el Fòrum per la Memòria del País Valencià, ha lluitat i fet múltiples gestions, fins que s’ha aconseguit que en este cementeri s’erigisca este Memorial dedicat als milers i milers de republicans i republicanes antifeixistes que van ser afusellats per la barbàrie franquista, per haver estat honrats, per haver defensat les llibertats, el bé comú, la cultura, perquè tots, ells i els que vindríem després, visquérem en un món més igualitari. Volíem que quedara un record permanent del que mai hauria d’haver succeït, i perquè coneixent el passat puguem lluitar perquè aquella barbàrie no torne a succeir ni en el present ni en el futur.

Estem ací honrant la memòria dels nostres morts, però és necessari lluitar per aconseguir-ne la rehabilitació integral, perquè s’anul•len els consells de guerra sumaríssims, aquella farsa sinistra de què es va valdre el franquisme per a portar-los fins estes fosses, i perquè s’apliquen tant les lleis nacionals com les internacionals als responsables i col•laboradors d’aquells crims, que van ser crims contra la humanitat. La llei ha d’aplicar-se a tots per igual, ja que ens diuen que és un dels pilars de l’estat democràtic, per això no demanem venjança, demanem justícia. És necessari que s’aprove una llei de la memòria que faça verdadera justícia a les víctimes i que es derogue l’actual llei, que més que una llei és una vergonya nacional, que en compte de fer justícia a les víctimes, garantix la impunitat als culpables, en un intent d’esborrar un passat que no pot esborrar-se perquè està present en totes parts.

Amb este Memorial volem recordar-los a tots, els coneguts i els desconeguts, per això no té cap nom. Sabem que van assassinar molts més dels que s’han documentat fins ara, per això hem fet el mateix que les mares de la Plaza de Mayo, que van llevar els noms dels seus fills desapareguts dels mocadors, perquè elles també van saber, igual que nosaltres, que mai podrien trobar-los tots, ni saber els que eren, per això totes les víctimes son els nostres familiars i tots els desapareguts ens afecten de la mateixa manera.

Ja tenim el Memorial, però no n’hi ha prou. És necessari que l’administració pública done una solució integral que garantisca la conservació i rehabilitació de tots els murs d’afusellament, inclosos els del Terrer i que queden per a la memòria i el record.

No podem oblidar en este acte Pepita Rico, que encara que ja no està entre nosaltres, es segur que hui sí que es troba ací. Ella va iniciar el camí perquè este lloc no es perdera, perquè no es destruïren les fosses tal com pretenia l’ajuntament de llavors, al•legant que aquells morts no pagaven els impostos municipals, que va lluitar fins a obligar-los a donar els terrenys de les fosses a perpetuïtat. I volem agrair a tants com ens han ajudat en estos 4 anys de lluita: persones a títol individual, familiars, associacions i entitats, al Ministeri de la Presidència del Goven que ha finançat el projecte, a l’actual Ajuntament de Paterna que ha donat els permisos i la col•laboració necessaris, als treballadors de l’empresa Andana, a Manolo Vidal, arquitecte del projecte i a Antoni Miró, autor del Memorial, que ha fet, de forma solidària i desinteressada, una obra amb la suficient dignitat perquè estiga a l’altura de les persones a qui està dedicada.

En definitiva, hem lluitat perquè el silenci no ocupe la veu de les víctimes

Empar Salvador. Paterna, 19 d’abril de 2009

(JPG)
Parlament de Cèlia Chofre

Bon dia a tots i a totes. Em dic Cèlia Chofre Rico. Sóc una de les nétes de Federico Rico Cabrera, de Cullera, que va ser afusellat ací a Paterna.

Els terribles moments que precediren la seua mort, estan gravats a llapis sobre trossos de cartolina, que transmeten, amb paraules vigilades, la seua desesperació: l’anaven a matar sense raó. La justícia havia deixat d’existir, es trobava totalment vulnerable, en mans d’un règim totalitari, absurd, implacable.

Tenim eixes cartes guardades, testimoni de la crueltat de la dictadura feixista, en les quals demanava, que li aconseguiren un aval firmat per dues persones del Règim. La nostra àvia Isabel, va fer tot el que es podia fer en aquella situació, però no va aconseguir l’aval.

Amb 57 anys, el 5 d’abril de 1941, el nostre avi va ser afusellat en este cementeri.

Al dia següent de l’espantosa notícia, la nostra àvia va vindre, amb ma mare, Pepita, de 19 anys, el seu germà Federico de 14 i la més xicoteta Isabel, de 6 anys, per vore si podien acomiadar-se del seu benvolgut pare i espòs. El que es varen trobar, va ser una esgarrifadora visió: una muntonada de cossos abatuts, dels quals eixia un riu de sang que corria pel cementeri.

Eixa imatge, va quedar per sempre en la memòria de la nostra família, i ha marcat profundament les seues vides.

Eren moments molt difícils, pertot arreu s’havia creat una situació de terror.

La part de la societat que s’identificava amb el Dictador, denunciava sense pietat, i assenyalava les víctimes del règim franquista. És feia assetjament, menyspreu social, castic econòmic: s’usurpaven propietats, es negava el treball. Ningú no podia parlar de la seua pena, ni honrar lliurement les seues víctimes.

Quantes vegades la Guàrdia Civil va traure d’este cementeri, a culatades les vídues, i les seues famílies, perquè no els agradaven els seus plors, ni el color de les seues flors, ni que en foren tantes, ni que tingueren criatures que ho veien tot, que ho escoltaven tot, i que algun dia contarien, el que ací va passar: perquè no ho oblidaran mai.

La meua mare Pepita Rico, i el meu pare Alfredo Chofre, varen continuar durant tota la seua vida, la lluita per una societat democràtica i progressista, cadascun a la seua manera. Com recordareu, ella, amb molta paciència va fer un gran treball i va aconseguir que estes fosses, reberen la consideració de Patrimoni Històric, per garantir-ne la permanència en el futur, com a símbol i testimoni del sacrifici d’estes dones i hòmens tan estimats.

Moltes persones, encara neguen la realitat, i no accepten que la Dictadura de Franco es va imposar per mitjà d’un genocidi, amb l’aplicació d’immenses tortures, en presons, casernes, i locals civils. Per això estes tombes, han d’estar ací, i se’ls ha de retre homenatge.

Vull recordar en este acte, el valor del sacrifici de les dones. Ací a Paterna, com a mínim, varen ser afusellades 15 dones:

1. Águeda Campos Barrachina, València, 29 anys.

2. Eloina García Iranzo, Cabdet de les Fonts. 26 anys

3. Mercedes Martínez Ruiz, Camporrobles, 39 anys.

4. Dolores Capella Canet, Carcaixent, 39 anys.

5. Concepció Piera Cogollos, Carcaixent, 37 anys.

6. Carmen Martínez Fortea, Catarroja 40 anys.

7. Francisca Ballester Nogueras, Catarroja, 51 anys.

8. Bàrbara Morella Ribes, Catarroja, 35 anys.

9. Rosa Font Beltrán, Cullera, 29 anys.

10. Vicenta Mena Mahiques, Oliva, 26 anys.

11. Angelina Barber Pastor, Oliva, 65 anys.

12. Trinidad Garrigues Ortiz, Torrent, 35 anys.

13. Rosario Migoya Espinilla, València 37 anys.

14. Andrea Ibáñez Segura, València 47 anys.

15. Dolores Moreno Victoria, València 47 anys.

També vull recordar, el sacrifici que varen realitzar les vídues dels afusellats per traure endavant les seues famílies, i les dones, mares i filles dels represaliats, i les que foren empresonades, i a les que els robaren les seues criatures.

Estigmatitzades, empobrides, discriminades, dolorides per la mort dels seus marits, per la mort dels fills i filles víctimes de la fam i de les malalties.

I a les esposes, mares i germanes dels que quedaren empresonats durant tants anys, malalts, amb una alimentació deficient que elles procuraven millorar, reunint els aliments que portaven a la presó, després de llargues caminades.

Especialment, vull recordar també, els abusos sexuals que varen patir. El de les filles, que portant el menjar als pares, eren violades sistemàticament pels vigilants de la presó. I altres dones, que estant els seus companys empresonats, eren violades en el seu domicili, per membres de la Guàrdia Civil a punta de pistola, per a ser finalment assassinades, i de les qual no s’ha recuperat encara les despulles.

Algunes varen perdre l’equilibri mental per sempre, i altres han patit el trauma al llarg de la seua vida.

Les famílies no hem oblidat mai este dolor i la misèria econòmica i cultural que va suposar la dictadura, i desitgem que no torne a passar mai més, per això considerem tan important, que es continuen investigant i documentant, tots estos fets que formen la memòria del nostre País, que s’han de difondre pels mitjans de comunicació, com ja ho està fent la TV3, i sobretot, s’han d’incorporar a la Història oficial, i als llibres de text.

Vull expressar, en nom de la meua família, el nostre agraïment, al Fòrum per la Memòria del País Valencià per tot el treball que està realitzant, a Empar Salvador, lluitadora infatigable, impulsora de la realització d’este monument i de les investigacions de les fosses comunes del Cementeri de València, on està soterrat el nostre altre avi de Riola, Agustí Chofre Capellino.

A Vicente Muñiz Campos, també treballador infatigable, que té la seua mare i el seu pare soterrats en este cementeri en la mateixa fossa que el meu avi.

A Acció Cultural del País Valencià, pel seu suport indispensable.

A l’Ajuntament de Paterna,

I a tots i totes vosaltres: gràcies per la vostra assistència.

Cèlia Chofre. Paterna, 18 d’abril de 2009

(JPG)
Parlament de Toni Pastor

Abans que res vull donar les gràcies al Forum de la Memòria per donar-me l’oportunitat de parlar ací.

Sóc nèt d’Antoni Vicent Borràs, alcalde republicà de Bellreguard, que està ací mateix, colgat en un fossar. També sóc nèt de Joaquín Pastor, que està colgat en un altre fossar al costat del seu consogre.

Parle en nom de mon pare, de ma mare, dels meus germans, dels seus fills, de les meues ties, dels meus cosins i dels meus cunyats. I si algú dels presents se sent identificat amb el que dic, si vol, pot considerar que parle també en el seu nom.

Els meus avis foren condemnats en procediments sumaríssims a la pena de mort per un suposat delicte d’adhesió a una suposada rebel•lió.

Eixos procediments sumaríssims, les sentències de mort i la seua execució, foren duts a terme, precisament, per un govern feixista resultant, ells sí, d’una rebel•lió militar contra la legalitat democràtica que els meus familiars defensaven.

Van ser assassinats, i sense cap altre tràmit ni cerimònia de soterrament, com els que mereix qualsevol persona, foren colgats en fossars comuns d’este cementeri; i ací estan.

Hem estat en silenci molts anys, però el nostre silenci no era per oblidar. Per lo vist era políticament correcte callar. I ho vam fer. Ara no estic segur que no ens equivocàrem. S’havia de facilitar la Transició i no era políticament correcte que furgàrem en les ferides, precisament en les nostres que, a hores d’ara, continuen obertes.

Molta reconciliació, però sempre ens ha tocat callar a nosaltres.

Però no faré ara el discurs polític.

La meua familia hem vingut ací per dues coses, fonamentalment:

L’una: Per reclamar dels estaments polítics i jurídics, la justícia que ens pertoca com a mínim: digueu-li revisió dels sumaris, anul•lació dels judicis, rehabilitació dels nostres familiars assassinats. Digueu-li Justícia. És això el que reclamem: Justícia per a ells.

I la segona cosa: El que fem ara ací, és un acte d’amor, un desig i un deure que ens imposem a nosaltres mateixos, no solament com a familiars, sinó també convençuts de la nostra obligació com a ciutadans demòcrates.

Nosaltres, com vosaltres, sempre hem sabut la veritat: que eren unes bones persones -que és el més gran que es pot ser en la vida-, que eren persones d’honor i que eren ciutadans demòcrates.

Per això som ací compartint amb tots vosaltres este moment. I no desaprofitarem l’ocasió, i ens agrada molt declarar ara, públicament, ben fort, amb la cara ben alta, el nostre agraïment, el nostre respecte, el nostre amor pels nostres familiars.

Ells van donar la seua vida per una societat millor i més justa.

I volem dir que, si en aquell moment no ho van aconseguir, no estaven sols, perquè ara nosaltres som ací per ells, ocupem el seu lloc.

Volem dir que no ho van perdre tot; nosaltres en som la prova viva.

Volem dir que no van lluitar debades, perquè nosaltres som ací.

I nosaltres som i serem la memòria del futur.

Res més. Gràcies per escoltar-me.

Toni Pastor. Paterna, 18 d’Abril de 2009


 


Font: http://www.forumperlamemoria.org/spip.php?article287

Article original publicat el 21 d'abril de 2009

Sobre el Fèrum pr la Memòria del País Valeciá

URL d’aquest article en Tlaxcala: http://www.tlaxcala.es/pp.asp?reference=7558&lg=ca


AL VENTRE DE LA BALENA : 04/05/2009

 
 IMPRIMIR AQUESTA PÀGINA IMPRIMIR AQUESTA PÀGINA 

 ENVIAR AQUESTA PÀGINA ENVIAR AQUESTA PÀGINA

 
TORNARTORNAR 

 tlaxcala@tlaxcala.es

HORA DE PARÍS  17:47