En solidaritat amb tots els que a l’abril de 2009 protestaran a Estrasburg i Baden-Baden contra la cimera de l’OTAN per a commemorar el 60è aniversari del pacte militar, fem una crida per a convertir la protesta en el principi d’una campanya permanent contra l’OTAN i la militarització de la UE,  que se centri en els següents punts:

·         Retirada de totes les tropes estrangeres de l’Afganistan.

 ·         Retirada de totes les tropes estrangeres de l’Iraq – fi del recolzament alemany a l’ocupació.

 ·         Solidaritat amb la legítima resistència dels pobles de l’Orient Pròxim i Mitjà contra la guerra i l’ocupació.

 ·         Aixecament del bloqueig de Gaza, demolició del mur de l’apartheid i dels assentaments israelians il·legalment establerts.

 ·         Fi de les amenaces de guerra contra l’Iran.

 ·         NO a la intromissió de l’OTAN i la UE als Balcans i retirada de les seves tropes, el reconeixement de Kosovo és nul per principi.

 ·         Dissolució dels tribunals ad hoc, contraris al dret internacional, contra Iugoslàvia i Rwanda.

 ·         NO a l’ampliació oriental de l’OTAN (Ucraïna i Geòrgia).

 ·         Solidaritat amb la resistència als plans usamericans d’instal·lació de míssils a Chèquia i Polònia.

A casi tots els conflictes del món, les potències aliades de l’OTAN constitueixen el principal obstacle per a la seva solució pacífica. L’OTAN soscava l’evolució democràtica dels pobles. Obstaculitza l’autodeterminació, amb la qual cosa destrueix el benestar i les economies respectuoses amb el medi ambient.

Després de la sèrie d’atacs contra l’Iraq (1991), Somàlia (1992), Iugoslàvia (1999), l’Afganistan (2001), l’Iraq (2003), així com la sèrie de guerres delegades de les milícies contra la RD del Congo (1998), d’Israel contra el Líban (2006) i de Geòrgia contra Rússia (2008), els éssers humans es pregunten amoïnats que és el següent que ha de témer dels Estats Units i els seus aliats. S’aguditzarà la guerra d’ocupació de l’Afganistan? Es desestabilitzarà el Pakistan i la Índia? S’aterrirà l’Iran amb un bombardeig? Es destruirà militarment la via independent empresa per Cuba, Veneçuela i cada cop més països de l’Amèrica Llatina?

         A la vista de la crisis econòmica en desenvolupament, els éssers humans recorden que ja a la crisis econòmica de 1930 l’imperialisme va buscar la sortida en l’armament i la guerra, la qual cosa el va conduir a la catàstrofe de la II Guerra Mundial.

         La resposta del moviment per a la pau a la política de l’OTAN ha de correspondre amb el perill creixent. Per això demanem a totes les persones benpensants: despleguem una campanya permanent, amplia, decidida, contra l’OTAN. Desenvolupem estratègies pe a mobilitzar les forces en tots els escenaris i en tots els àmbits de la policia atlantista. Reconeguem a temps els greus perills i toquem l’alarma per a guanyar a totes les persones possibles per a les accions de defensa. Desemmascarem les mentides interessades de la guerra i combatem la debilitat mental amb informació. Propaguem amb tenacitat l’objectiu de fer que els membres individuals es retirin unilateralment de les estructures de l’OTAN. Cada debilitat de l’OTAN enforteix les forces de la pau i del progrés a tot el món. Vint anys després del Pacte de Varsòvia, ha arribat el moment de la dissolució de l’OTAN.

         La UE s’ha ampliat cap a l’est i el sud-est al compàs de l’ampliació de l’OTAN. Europa s’ha tornat a dividir amb les noves fronteres de la UE. La UE s’ha convertit en instrument d’una nova confrontació amb Rússia i Bielorússia. En el marc de la UE s’ha adoptat la doctrina de guerres preventives d’EUA-OTAN. S’han organitzat “forces d’intervenció ràpida” per a, en coordinació amb l’OTAN, intervenir militarment a qualsevol part del món sota pretext de missió “humanitària”, “guerra contra el terrorisme” o “superació de la crisi”. La cooperació entra la UE, els Estats Units i l’OTAN s’ha intensificat per a la submissió del control dels mercats i l’espoli dels recursos naturals d’altres països. La UE obliga als seus membres al rearmament i la militarització constants. En consonància amb els Estats Units, l’OTAN i els mecanismes de la UE, els governs europeus han introduït mides per a limitar els drets democràtics, eliminar conquestes socials i establir estructures repressives contra els moviments populars. Davant el caràcter de la UE com a unió imperialista dels governs europeus, no es pot parlar de la independència de la UE ni de la separació de la tutela de la superpotència imperialista, tot i alguna lleugera batussa ocasional.

         Tot i això, les contradiccions internes de la UE, la competència entre totes les potències imperialistes, els revessos de la política de la UE, el no francès, holandès i irlandès a la UE, els rebuigs i la desobediència civil a les normatives de la UE, tot això obre possibilitats per al desenvolupament de noves formes de col·laboració entre els països europeus, de l’antiga Unió Soviètica, i també del Mediterrani, del món àrab i d’altres continents. Només quan s’oposi resistència al soci més jove dels Estats Units i la OTAN, a l’aliança imperialista de la UE, i se li retiri l’oportuna legitimitat “europea” es complementarà la lluita antimilitarista contra l’OTAN.

         En l’actual crisi general, que al mateix temps comprèn les esferes de l’economia, les relacions financeres, el desenvolupament social, l’aprovisionament de matèries primes i el medi ambient sorgeixen també, al costat dels nous perills, noves oportunitats. La política del neolliberalisme hauria de denunciar la seva plena fallida. El predomini dels Estats Units sobre el planeta cada cop és més qüestionat. L’intent de transformació neocolonial de l’Orient Mitjà es troba en un carreró sense sortida perquè les forces d’independència nacional de la regió ofereixen una exasperada resistència a la maquinària militar dels Estats Units i els seus aliats. A l’Amèrica Llatina s’han obert noves perspectives per al desenvolupament socialista de la societat. Es formen noves coalicions entre països com la Xina, Rússia, la Índia, i el Brasil, que fan pressió per un món multipolar. Va passar el temps del crit triomfal de la victòria del capitalisme sobre el socialisme, de “la fi de la història”. El món ha entrat en una etapa d’apogeu de la lluita antiimperialista per la independència, el desenvolupament social i el progrés dels pobles i nacions.

         La decidida negativa al pacte imperialista de l’OTAN, juntament amb les seves tropes auxiliars de la UE, no significa l’aïllament, el nacionalisme ni l’autarquia econòmica, sinó la recuperació de la plena sobirania nacional com a premissa elemental per a la via a un desenvolupament democràtic i socialista. Per principi, un NO a l’OTAN i a la UE és irrenunciable per a la superació de la crisi i la creació de noves formes de col·laboració internacional en pro de la majoria dels treballadors.

PER UN MÓN SENSE OTAN – PER UNA EUROPA DELS POBLES

Primers signataris

Deutscher Freidenker-Verband (Associació de Lliurepensadors Alemanys)
Initiativ e.V. (Associació Iniciativa)
Antiimperialistische Koordination (Coordinació Antiimperialista)
Vereinigung für Internationale Solidarität (VIS) e.V.(Associació per a la Solidaritat Internacional)
Arbeitskreis Marburger WissenschaftlerInnen für Friedens- und Abrüstungsforschung (Grup de Treball de Científics de Marburg per a la Investigació per la Pau i el Desarmament)
Arbeiterfotografie – Forum für Engagierte Fotografie (Fotografia dels Treballadors-Fórum per a una Fotografia Compromesa)

Contacte: [email protected] 

Recolzo aquesta crida